HELENA CORONEL GARCIA

HELENA CORONEL GARCIA

FORMACIÓ

. REGLADA

[2006-2007 ] Actualment cursant estudis superiors en saxòfon al C.N.R deCergy-Pontoise amb J.Y FOURMEAU i al C.N.R de Saint Maur des Fossés ambNicolas PROST. (France)

[ 2005-2006 ]Medalla d’or a l’Uninimitat i Felicitations du jury en Música de Cambra al C.N.R de Cergy-Pontoise. (France)

[ 2004-2005 ]Beca ERASMUS d’intercanvi ESMUC-C.N.R Cergy-Pontoise (France)

[ 2002-2006 ]Estudis superiors de Saxòfon, en l’àmbit de música Clàssica i Contemporània amb Luis Ignacio GASCON.

[1991-2001 ] Estudis elementals i de grau mitjà de música alConservatori Professional i de Grau Mitjà de Terrassa, amb Albert JULIÀ.

. COMPLEMENTÀRIA

[ 2006-2007 ]Cursant 3r a l’E.O.I en Llengua i Cultura francesa.

[ 2003-2004 ]Curs de Perfeccionament de Saxo amb Claude DELANGLE, al XVè i XVIè curs internacional de música de Benidorm.

[ 2003 ]1r curs de saxo a Xàtiva, a càrrec de David ALONSO.

[ 2001]Curs de saxo amb Jean-Yves FOURMEAU al “Annecy-Festival estival & Academies” (França)

[2001-2004 ] Diverses classes magistrals de saxo i música de cambra amb:Adolf VENTAS, Chistophe BOIS, Eric DEVALLON, Nicolas PROST, JoelBATTEAU, Pierric LEMAN, Stephan LAPORTE.

EXPERIÈNCIA

. LABORAL

[ 2006 ]Participació al “II cicle de concerts de CASERES” amb el pianista Gerard PASTOR (duet BIAIX).

[ 2005 ]1r premi al Concurs de joves intèrprets CANIGÓ-ARJAU, categoria “Música de cambra” amb el quartet GANGASAX.

[2004 ] Estrena de la trilogia SAXIFRAGUES, de Gerard PASTOR per aquartet de saxos SAXEJATS, al “FESTIVAL INTERNACIONAL de MÚSICA” deTorroella del Montgrí.

[ 2004 ]Cicle de concerts amb el quartet GANGASAX arreu de la geografia catalana (Terrassa, BCN, Sant Genís de Palafolls...)

[ 2003-2005 ]Participa a l’espectacle musical “Postres de Nadal” sota la direcció d’Agustí HUMET.

. DOCENT

[ 2000-2005 ]Professora de saxo i música de cambra l’escola PRAELUDIUM (Sabadell)

[ 2003-2005 ]Professora de saxo a l’escola Pau CASALS (Viladecavalls)

[ 2003-2005 ]Professora de saxo a “l’Associació musical de Vacarisses”. (Vacarisses)

[ 2003-2005 ]Professora de saxo a l’escola de Primària BETÀNIA-PATMOS (Sant Cugat)

La formació GANGASAX, neix l'any 2004 al conservatori Nacional de Regió de Cergy-Pontoise (Paris), com una activitat paral·lela e independent al Conservatori. Ben aviat l'empatia porta a la formació a ampliar horitzons musicals i territorials. La Primavera 2004 fan nombrosos concerts arreu de Catalunya, aprofitant l'estada pel "concurs per a joves Intèrprets, Fundació ARJAU", del que guanyen el Primer Premi de música de cambra interpretant el "Quatuor pour saxophones" d'Ida GOTKOVSKY.

D'un repertori ampli i flexible, GANGASAX va participar en la NUIT BLANCHE a l'església de Saint EUSTACHE a Paris, al congrés d'AIR FRANCE a SOFITEL de Paris, Festa de la música a Cergy-Pontoise...

Els fundadors del quartet són:
Florent MONFORT
Amaury WIART
Lionel LEGRAND
Helena CORONEL

Més tard, el curs 2005-2006, van establir-se com a formació estable al conservatori, en la classe de música de cambra de Marylise FOURMEAU i Jean-Yves FOURMEAU. Florent MONFORT va ser remplaçat per l'americà Paul TUCKER, i junts van obtenir la MEDALLA d'OR a l'UNANIMITAT i felicitacions del JURAT, màxima recompensa en música de cambra, intèrpretant l'obra"Le BAL" de Thierry ESCAICH.

Actualment, encara amb un canvi, el de Paul TUCKER per Hiroe YASUI, el quartet ha canviat de nom, una nova prova de la seva internacionalitat i obertura d'esperit. Preparen l'entrada en PERFECTIONEMENT al CNR de Cergy-Pontoise el proper més de gener 2007. Paral·lelament, treballen amb el soprano d'un dels millors quartet de saxos del panorama musical, Christian WIRTH, del "Quatuor HABANERA", per perfeccionar el treball en grup així com l'individual.

El proper projecte, després dels integrats en el curs, és la participació en el meu PROJECTE FINAL, que parla de "L'evolució del llenguatge de Saxòfon a través dels intèprets", un treball de la relació establerta entre compositors i dedicataris i de com, gràcies a aquesta,el llenguatge del saxo ha evolucionat en només 170 anys d'existència.

Nascuda de l'amistat amb Gerard PASTOR, la formació del Duet BIAIX sorgeix l'any 2004 a l'ESMUC, amb l'intenció d'explorar repertori poc tocat per a SAXO i PIANO.

Nombrosos concerts tenen lloc, a Caseres (Terra Alta) l'estiu del 2006 dins el marc del "IIn Cicle de concert d'estiu", a Corbera d'Ebre (Terra Alta) en una diada per la PAU que tingué lloc a l'església mig en runes des de la guerra civil (setembre 2005), a l'ESMUC en l'examen de final de curs de saxo, així com cursos de música de cambra amb els cèlebres professors Jean-Yves FOURMEAU i Nicolas PROST (2004-2005).

En el seu repertori figures obres com la sonata de DECRUCK, "lamento et rondó" de SANCAN, "Sonata" de MUCZINSKY, així com la música de film "Au bonheur des dames " de Jean MATITIA i "Escapades" de John WILLIAMS i les interessants composicions del prolífic Gerard PASTOR: Pianista, compositor, amic...

Aquella noche hacían cola los sueños, queriendo ser soñados, pero Helena no podía soñarlos a todos, no había manera.

Uno de los sueños, desconocido, se recomendaba:
- Suéñeme, que le conviene. Suéñeme, que le va a gustar.

Hacían la cola unos cuantos sueños nuevos, jamás soñados, pero Helena reconocía el sueñ bobo, que siempre volvía, ese pesado, y a otros sueños cómicos o sombríos que eran viejos conocidos de sus noches de mucho volar.

“La música ens dóna el pressentiment d’un món acomplert”.
J.W GOETHE (1749-1832). Poeta i filòsof alemany.

“La música no és el conjunt de partitures que han estat escrites. És l’element etern al que fan al•lusió”.
Camille MAUCLAIR (1872-1945). Musicòleg francès.

“La música ve de dins; la música és allò que ens unifica”.
SE-MA-TS’IEN, Filòsof xinès.

“La música està íntimament associada a les relacions essencials de l’ésser”.
CONFUCIUS (551-479 a.C). Filòsof xinès

“La música és l’art de combinar els sons d’una manera agradable a l’orella”.
J.J ROUSSEAU (1712-1778). Escriptor, filòsof i músic suís.

“És l’art de commoure amb sons als homes intel•ligents dotats d’una organització especial com auxiliar de la paraula”.
H. BERLIOZ (1803-1869). Compositor francès.

“La música és la ciència de les xifres transportada als sons”.
Jean de GARLANDE. Poeta francès segle XI.

“La música és un mitjà de fer perceptible les relacions numèriques racionals i irracionals”.
Arthur SCHOPENHAUER (1788-1860). Filòsof alemany.

“La música és l’art d’emocionar amb ajuda dels sons”.
Jean DOUEL. Pedagog francès.

“L’art musical és el punt de trobada del món sonor i l’afectiu”.
Henri DELACROIX (1873-1937). Psicòleg francès

“La música és l’art del sentiment”.
G. HEGEL (1770-1831). Filòsof alemany.

“La música és l’art d’experimentar una agradable sensació dels sentiments gràcies als sons”.
E. KANT (1724-1804). Filòsof alemany.

“La música és el llenguatge del cor”.
Alfred de MUSSET (1810-1859). Poeta francès.

“La música és el soroll pensat”.
Víctor HUGO. (1802-1885). Poeta francès.

“La música demostra alhora les ciències matemàtiques pel ritme, les ciències naturals per la melodia i les ciències físiques per l’harmonia”.
Vincent D’INDY. (1851-1931). Compositor francès.

“La música és una màgia que ha de satisfer alhora sensibilitat i intel•ligència”.
Georges MIGOT. Compositor francès segle XX.

“La música és somni, quimera, felicitat, és la presència desitjada dels morts o absents; és el petó de Déu”.
Georges SAND (1804-1876). Escriptora francesa.

Que música i emoció està lligat sembla evident, però la música és una ciència o un art?? No és fàcil la resposta, ja que tot depèn de l'òptica o disciplina des d'on ho analitzem. O potser, el fet d'analitzar-la ja la situa en la branca científica?? Analitzar les emocions que la música ens provoca és conciliar una mica totes dues, i per això disciplines com la psicologia de la música, la sociologia de la música, el psicoanàlisi, i perquè no, la musicoteràpia, pretenen cada dia més arribar a "dominar" els poders de la música.

Només l'exercici de reflexionar sobre l'origen de la música, d'on sorgeix aquest art a qui dediquem tantes hores, ja ens apunta cap a fenòmens més "sensibles" que pragmàtics. Qui va ser el primer a cantar o a fer un rítme?I, més important encara, perquè va continuar fent-t'ho, pel seu propi plaer o pels altres??

Des d’un punt de vista neurobiològic, la música i el llenguatge es troben separats en ambdós hemisferis cerebrals, tenint en compte que la divisió funcional no es fa entre paraules i música, sinó entre lògica i emoció. Quan les paraules tenen relació directa amb els sentiments, com en poemes i cançons, l’hemisferi dret (el femení) es posa en marxa. En canvi, l’hemisferi esquerra és el que utilitza el llenguatge de pensament conceptual. Noves tecnologies han permès “adormir” un hemisferi cerebral mentre l’altre continua en funcionament, per veure clarament on passa cada cosa. En casos on han sedat la caròtida esquerra, el pacient perd la parla però és capaç de cantar. Si s’aplica a l’hemisferi dret, el pacient no pot cantar però pot parlar naturalment.
És el que passa amb el tartamudeig, el patró del qual es troba a l’hemisferi esquerra, mentre el cant és al dret. L’activitat elèctrica dels diversos components cerebrals es poden registrar gràcies als encefalogrames, mitjançant els quals els científics han arribat a demostrar que, en converses enregistrades en nens petits de 6 mesos, l’hemisferi dret és el que reflexa més gran activitat elèctrica.

Que la música té poder, que ha manipulat i continuarà fent-t'ho, que ens afecta i que això ens pot millorar la qualitat de vida sembla evident, sino la publicitat seria muda, els exèrcits serien manifestacions silencioses i les nostres vides quotidianes molt més grises, neutre i sense estímuls.