Música i emoció (resum del treball "Música, emoció i Musicotèrapia")
Que música i emoció està lligat sembla evident, però la música és una ciència o un art?? No és fàcil la resposta, ja que tot depèn de l'òptica o disciplina des d'on ho analitzem. O potser, el fet d'analitzar-la ja la situa en la branca científica?? Analitzar les emocions que la música ens provoca és conciliar una mica totes dues, i per això disciplines com la psicologia de la música, la sociologia de la música, el psicoanàlisi, i perquè no, la musicoteràpia, pretenen cada dia més arribar a "dominar" els poders de la música.
Només l'exercici de reflexionar sobre l'origen de la música, d'on sorgeix aquest art a qui dediquem tantes hores, ja ens apunta cap a fenòmens més "sensibles" que pragmàtics. Qui va ser el primer a cantar o a fer un rítme?I, més important encara, perquè va continuar fent-t'ho, pel seu propi plaer o pels altres??
Des d’un punt de vista neurobiològic, la música i el llenguatge es troben separats en ambdós hemisferis cerebrals, tenint en compte que la divisió funcional no es fa entre paraules i música, sinó entre lògica i emoció. Quan les paraules tenen relació directa amb els sentiments, com en poemes i cançons, l’hemisferi dret (el femení) es posa en marxa. En canvi, l’hemisferi esquerra és el que utilitza el llenguatge de pensament conceptual. Noves tecnologies han permès “adormir” un hemisferi cerebral mentre l’altre continua en funcionament, per veure clarament on passa cada cosa. En casos on han sedat la caròtida esquerra, el pacient perd la parla però és capaç de cantar. Si s’aplica a l’hemisferi dret, el pacient no pot cantar però pot parlar naturalment.
És el que passa amb el tartamudeig, el patró del qual es troba a l’hemisferi esquerra, mentre el cant és al dret. L’activitat elèctrica dels diversos components cerebrals es poden registrar gràcies als encefalogrames, mitjançant els quals els científics han arribat a demostrar que, en converses enregistrades en nens petits de 6 mesos, l’hemisferi dret és el que reflexa més gran activitat elèctrica.
Que la música té poder, que ha manipulat i continuarà fent-t'ho, que ens afecta i que això ens pot millorar la qualitat de vida sembla evident, sino la publicitat seria muda, els exèrcits serien manifestacions silencioses i les nostres vides quotidianes molt més grises, neutre i sense estímuls.
